dijous, 19 de març del 2009

Àrea de Visual i Plàstica

IMATGES RETOCADES

-La primera imatge és d'internet i tracta sobre l'exili, hem cambiat la brillantor i el contrast.




































-En la segona imatge d'internet em utilitzat els filtres artistics i també li em donat un toc de color.









































-En la primera fotografia feta per nosaltres l'ha em passat a blanc i negre i li em donat un toc de color.









































- En la segona fotografia feta per nosaltres li em adjuntat una persona (Zac Efron) i un animal (periquito).




Àrea de Matemàtiques

ACTIVITAT 2- ESTADÍSTIQUES SOBRE REFUGIATS



Activitats:


1) Segons la Convenció de Ginebra de 1951, la definició de refugiat és la següent:

El refugiat és una persona que pertany per ciutadania a un Estat, ha agut d'emigrar a conseqüència d'esdeveniments polítics i ha estat acollida a un territori d'un altre Estat.


2) El diagrma present en el dossier és un diagrama de sectors i s'hi representen els tant per cent de les peticions d'asil als països industrialitzats del primer semestre del 2008.
Van demanar asil 164.935 persones de les quals 25.400 van demanar asil als EU, a França 15.668'8 i a Suïssa 5.938.

3)

- Al 2006 van demanar asil a Iraq un 14'18 % de persones
- Al 2006 van demanar asil a Somalia un 18'94 % de persones
- Al 2006 van demanar asil a Eritrea un 8'97 % de persones
- Al 2006 van demanar asil a Colombia un 7'73 % de persones
- Al 2006 van demanar asil a la Federació de Russia un 6'78 % de persones
- Al 2006 van demanar asil a Etiòpia un 7'94 % de persones
- Al 2006 van demanar asil a Zimbabwe un 9'18 % de persones
- Al 2006 van demanar asil a la República Democràtica del Congo un 12'90 % de persones.
- Al 2006 van demanar asil a la Xina un 7'19 % de persones
- Al 2006 van demanar asil a l'Afganistan un 6'16 % de persones.

-Al 2007 van demanar asil a Iraq un 20'06% de persones.
-Al 2007 van demanar asil Somalia un 17'82% de persones.
-Al 2007 van demanar asil a Eritrea un 13'88% de persones.
-Al 2007 van demanar asil a Colombia un 8'95% de persones.
-Al 2007 van demanar asil a la Federació de Russia un 8'41%de persones.
-Al 2007 van demanar asil a Etiòpia un 8'33% de persones.
-Al 2007 van demanar asil a Zimbabwe un 8'02% de persones.
-Al 2007 van demanar asil a la República Democràtica del Congo un 14'00% de persones.
-Al 2007 van demanar asil a la Xina un 5'90% de persones.
-Al 2007 van demanar asil a l'Afganistan un 6'17 % de persones.

Àrea de Llengua Catalana i Castellana

Activitats: "Un diari de l'Exili"


1. Alguns personatges històrics vinculats al món cultural que van haver de marxar, exactament en aquest cas són els escriptors següents:




Agustí Bartra

Xavier Benguerel

Pere Calders

Joan Fuster

Rafael Tasis



2.

Biografía de Aurora Aguiló Ibañez


Aurora Aguiló Ibañez va nèixer el 17 d'Abril de l'any 1922 a Roses, una petita població costera de l'Alt Empordà.

Aurora filla de Marta Ibañez Martí i de Jordi Aguiló Puig, va tindre que fugir amb el seu xicot, Xavier Molins Serra de 19 anys,de la Guerra Civil Española a l'any 1937,quan l'Aurora només tenía 15 anys, ja que els seus pares van morir quan ella tenia 13 anys.

Xavier Molins mor fusilat al 1937 per el bandol del rebels de la Guerra Civil Española, deixant prenyada a Aurora.

Aurora aconsegueix arribara França fins i tot hi viu 3 anys fins que al 1940 l'anomenada Batalla de França la mata a cusa d'un bombardeig.

Aleshores la seva filla, Isabel queda orfre i la internen en un orfanat.





3.

Alguna publicació coneguda sobre el testimoni d'alguns exiliats és la següent:

Memòries (1920-1970): 50 anys d’acció i política, social i cultural catalana.



Alguna informació sobre quaderns de l'exili és la següent:


Els Quaderns de l'Exili

Albert Manent

Quaderns de l'Exili, de aparición mensual –pero no siempre puntual–, vio la luz entre septiembre de 1943 y diciembre de 1947, en Coyoacán (México): aparecieron veintiséis números. Se trata, sin duda, de la revista más original y combativa de todas las del exilio. Fraguada en torno a un grupo coherente –Joan Sales, Raimon Galí, Lluís Ferran de Pol, J. M. Ametlla– que iba "en busca de un ideario", partía de una experiencia anterior, Full Català, que era, no obstante, más modesta y subvencionada por un patricio pintoresco, Joan de Linares i Delhom, partidario de un ejército catalán con barretinas y del que había hecho de mentor Josep Carner. Quaderns de l'Exili es una probatura más homogénea y vindicativa. Por otra parte, no se vendía: era enviada, gratuitamente, a cualquier catalán, valenciano o balear que lo pidiera. De una tirada de poco más de mil ejemplares, fue aumentando hasta alcanzar los cuatro mil con el último número, el veintiséis, pequeña apoteosis de Montserrat y de las fiestas de la coronación de la Virgen (1947), que el grupo de Quaderns... adivinó con buen sentido político como el primer acto abierto, multitudinario, de afirmación nacional catalana desde la Guerra Civil. La abundancia de anuncios –no recuerdo tanta cantidad, ni mucho menos, en otras revistas de la emigración– y algún mecenazgo esporádico cubrían los gastos de impresión y al mismo tiempo facilitaban el envío gratuito. Pensemos en este milagro precisamente en el exilio: ¡un servicio de catalanización sin tener que cobrar recibos!Desde el primer número la revista fijó unos puntos programáticos, bastante claros y rotundos: 1. Los Países Catalanes forman una nación que aspira, como desiderátum, a tener un estado propio. 2. Logrado el ideal, convendría una confederación: occitana, hispánica, románica, europea. 3. Es imprescindible un ejército catalán con medios propios. 4. Se propugna un "régimen de igualdad social y económica". 5. Se combate el intelectualismo: "Ambicionamos un estilo directo, sencillo, digno, subordinado a la obra". 6. El Desastre Nacional (1936-39) tenía que ser el comienzo de una época nueva.El grupo de Quaderns de l'Exili se afanaba por dar un sentido catalán, si bien crítico, al esfuerzo y el sacrificio de la Guerra Civil. Ensalzaba a los héroes nacionalistas –Jaume Compte, Manuel González i Alba, Andreu Xandri y, por su muerte, Lluís Companys. Trató con sabiduría de técnico temas militares, por medio de dos oficiales superiores cualificados: el coronel Vicenç Guarner y el comandante Enric Pérez i Farràs. Para el grupo, el exilio no era más que un estado muy transitorio, que en lugar de lamentos pedía una actividad de imaginación creadora: de ahí proviene el proyecto de crear una unidad especial de voluntarios catalanes al lado de los aliados, proyecto que no fue aceptado. Por todo ello, entre 1948 y 1950, la mayoría de los promotores de la revista se reintegraron en Cataluña, donde creían que había que continuar la lucha. Quaderns de l'Exili reivindicó figuras del pasado: Verdaguer, Costa i Llobera, Torras i Bages, Ruyra; sostuvo agrias polémicas con Joan Oliver, Rafael Tasis y Amadeu Hurtado, y manifestó una antipatía insistente hacia los novecentistas, que llamaba "órsidas", y sobre todo hacia Josep Carner.


4. A continuació presentem el dietri de Aurora Aguiló Ibañez:


EL MEU DIARI



17 de Gener, 1937

Avui ha sigut un dia molt trist, no em puc creure lo que m'està passant, és a dir, no empuc creure lo qu està passant aquí a Roses.
Aquest matí erem a l'escola i han donat l'alarma de bombardeig, així que tothm ha fugit i jo vaig anar a buscar al meu estimat al treball per a fugir junts.

Agafem un camí que ell diu que ens portarà a França, ara ya es una mica fosc i ens anem a dormir, espero escriure demà si no m'he mort, perque nmèsse sent trets rere trets. Bona nit estimat diari.

19 de Gener, 1937

Ahir no vaig poder escriure ja que el bandol dels vermells ens va estar perseguint durant tot el día, ara estem refugiats en una mina que hi havia pr aquí prop, no puc escriure més.

24 de Gener, 1937

Cada vegada s'em fa més difícil aguantar la gana, no hi h molt d'aliments pr aquests camins plens de gent afamada, adèu diari espero poder tenir ganes d'escriure un altre día, ja que la gana no em deixa ser jo mateixa.

30 de Gener, 1937

No em puc creure el que m'ha passat avui.
El meu estimat l'han mort, l'han fusilat, ara em trobo sola en l'adversitat, fugint de els rebels.




4 de Febrer, 1937

He aconseguit pasar a França ara mateix em trobo a Les Illes, un petit poble françès molt acullidor, alla m'han acollit en una de les cases que hi ha i m'han donat de menjar.
Espero tornar-te a escriure estimat diari, el més d'hora possible.


5.

El poema complet de Antonio Machado és el següent:



Estos dias azules
y este sol de la infancia,
y estas gentes
que confían su vida
a estos caminos muertos,
llenos a la vez de esperanzas

Los arboles susurran,
salvad vuestras vidas,
construid paso a paso un futuro
si las miras las podras ver,
pisadas temerosas grabadas en el suelo,
anhelosas, ansiosas y a la vez temerosas.

Música

Lletra de la cançó: L'Exiliat
Quan de l'Empordà marxava
força més enllà de l'horitzó
mon cor encongit plorava
plorava de tant de tristor
Vaig fer bons amics damunt la serra
i tots cantàvem il·lusións
no sabeu com és la meva terra
dons escolteu eixa cançó
De dalt del pirineu, xilia les Gavarres
una joiosa plana hi trobareu
és una terra tan hermosa i sana
que enlloc del món altre veureu
Que desde el Cap de Creus de la Garrotxa
hi fa la tramuntana son cel clar
vigilant per Sant Pere de Rodes
que fa de sonmatent de l'Empordà
de ma terra, quan sóc fora
estic trist i estic content
estic trist de no estar-hi a vora
denyorament estic content
i cuant mes terra m'allunya
i sento moltes ganes de cridar
visca visca Catalunya
visca Catalunya
visca l'Empordà
visca visca Catalunya
visca Catalunya
visca l'Emporda




Àrea de Ciències Naturals (Biologia i Geologia)

Treball d'investigació. El ritme del cor:
Activitats per fer durant la sortida (treball individual)



A)

1. Localitzem el nostre pols al canell o al coll, mesurem el nombre de pulsacions per minut abans d'iniciar l'activitat física.

2. Després tornem a mesurar el nombre de pulsacions per minut després d'acavar de fer una activitat física molt intensa (pujar una muntanya). Després anem repetint aquestes mesures a intervals d'un minut, ho fem sis vegades més.



RESULTATS:

En repòs les pulsacions per minut són unes 84.
Després de fer l'activitat física (pujar la mutanya) les pulsacions per minut són unes 114.
Quan ha passat un minut després de fer dita activitat les pulsacions són unes 102 per minut.
Quant han passat dos minuts pulsacions pulsacions després de sis minuts són unes 78 per minut.
són 99 per minut.
Després de tres minuts les pulsacions són unes 90 per minut.
Esperem un quart minut i les pulsacions són 84 per minut.
Després d'un cinqué minut les pulsacions són unes 81 per minut.
Arribem al final de les observacions, i al sisè minut les pulsacions són unes 78 per minut.



3. Després de fer una activitat física sostinguda (caminar durant un cert temps), tornem a mesurar el nombre de pulsacions per minut, el resultat és el següent:
85 pulsacions per minut.

dimecres, 18 de març del 2009

Llengua Anglesa

MY DIARY:

Monday, 16th March:

Dear diary,
When we got to school this morning we went to a big class with all the other groups. A teacher has explained all the activities we have to do this week. We'll be really busy!

Tuesday, 17th March:

Dear diary,
Today was a very tiring day, because all 3 ESO has had to hike to one of the routes that were exiled in 1939, we crossed the border into France on foot. Then we went to MUME (Museu Memorial de l'Exili). We arrived on the excursion at 17:30 in the afteroon. Some members of our group called G-2 diden't like these excursion becouse they walked a lot and were tired, butit was very interesting becouse we learned a lot about the exile.
Dear diary, that's all for to day.

Wednesday, 18th March:
Dear diary,
We went to school this morning. We were doing exercises of Sciences of the Nature and Maths. Later we go to the computer tecnoglogy class, and we worked in our blog.
We finshed at 14:15 in the afternoon.

Thursday, 19th March:

Dear diary,
Today the teachers went on strike at our highschool. It was closed we could not finish the blog here, and we met in the afternoon to finish the all activities in the Anna's house, she is one member of our group.
We finished work on the blog at 12:00 in the night.

Àrea de Ciències Socials

Espais protegits a Catalunya:
1-. a)
A Catalunya les zones més importants protegides de l'espai natural localitzades en el mapa de Catalunya són Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Alt Pirineu, Cadí- Moixeró, zona volcànica de la Garrotxa, Aigüamolls de l'empordà, Cap de Creus, l'Albera, Illes Medas, Montseny, Delta del Llobregat, Sant Llorenç de Munt i l'Obac, Monserrat, Vall de Poblet, Serra del Monsant, Delta de l'Ebre i els ports.
1-. b)
La Generalitat a adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals.
Les sigles PEIN volen dir: Pla d'Espais d'Interés Natural. Aquestes sigles és van aprovar al 1992.

El Pla d'Espais d'Interès Natural estableix la calssificació del espais naturals en quatre tipus. Aquests quatre tipus són el Parc Nacional, Parc Natural, el Paisatge Natural i Reserva Natural.

El Parc Nacional consisteix en un territori extens on no es pot desenvolupar cap activitat d'explotació dels seus recursos naturals.
El Parc Natural consisteix en un territori d'una extensió molt variable on es permet el desenvolupament d'activitats económiques compatibles amb la conservació dels seus valors naturals.
El Paisatge Natural és un territori d'extensió mitjana o reduida que es caracteritza per la seva singularitat i per les activitats que s'hi desenvolupen, les quals s'han de limitar els usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge.
La Reserva Natural és una altre territori d'extensió petita, però d'alt interès científic, on és desenvolupen tasques de caràcter científic i l'accés és restringit. Generalment, la declaració d'espai natural protegit es fa amb la finalitat de conservar els seus ecosistemes naturals.
2-. a)
Els Ianquis a casa extret del diari el punt del dia 21/10/08 per Mar Vicente diu que els nord-americans van arribar a la base de Roses als anys 60. S'hi van estar durant 7 anys.Creiem que la funció de la base era ajudar els espanyols que encara estaven marcats per els efectes de la guerrra civil Española.
b)
La població de Roses en aquell moment era basicament pesquera. La població de Roses tenía un 8.68% d'habitants nord-americans. les activitats que es practicaven eren sobretot les del sector primari.
c)
Els habitants de Roses estableix una bona relació amb els Americans tot i que no parlaven el mateix idioma.
d) La presència nord-americana va suposar una gran ajuda per al poble Espanyol.